Otto Weininger

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

Otto Weininger

Biografia
Naixement	3 abril 1880 Viena (Àustria)
Mort	4 octubre 1903 (23 anys) Viena (Àustria)
Causa de mort	suïcidi, ferida per arma de foc
Sepultura	Cementiri protestant de Matzleinsdorf
Religió	Luteranisme
Formació	Universitat de Viena
Activitat
Camp de treball	Filosofia i estudis de gènere
Lloc de treball	Viena
Ocupació	filòsof, escriptor, psicòleg
Influències	Henrik Ibsen
Obra
Obres destacables (1903) Sex and Character (en)
Família
Germans	Richard Weininger

Otto Weininger (Viena, 3 d'abril de 1880 - 4 d'octubre de 1903) va ser un filòsof austríac d'origen jueu. L'any 1903, Weininger publicà la seva única i capital obra: "Sexe i Caràcter". Aquesta obra va guanyar molta popularitat després de la seva mort als 23 anys.

Otto Weininger va néixer a Viena, en el si d'una família jueva. És fill d'orfebre, Leopold Weininger. Alegre i entusiasta en la infantesa, ben aviat es va suscitar en ell un violent afany de saber. Va llegir en abundància història, filosofia, literatura, i altres camps d'estudi. La seva primera inclinació el va portar cap als estudis filològics, sembla que va arribar a dominar el grec, llatí, francès i anglès des de ben petit, més tard també espanyol, noruec i italià.

Weininger és considerat per alguns cercles acadèmics com practicant de misogínia i favorable amb l'antisemitisme. És cert que el filòsof va mantindre visions misògines, pessimistes i antisemites durant la seva vida. Una de les seves raons per suïcidar-se va ser el fet d'ésser jueu. Personalitats com Ludwig Wittgenstein i August Strindberg, però, al reconeixen com un gran geni.

En el seu llibre Sexe i caràcter, Weininger tracta de demostrar científicament que tots els éssers humans estan compostos d'una associació entre un home i una substància femenina. L'aspecte masculí seria actiu i productiu, conscient i moral / lògic; la seva contrapart femenina seria passiva, improductiva, inconscient i amoral / alògica. En aquest sentit, la dualitat "masculí / femení" és una versió de la tradicional dualitat metafísica "esperit / carn".

A l'octubre de 1903 es va suïcidar d'un tret.